El cert és que l’anàlisi en xifres absolutes de les sis balances fetes pels tècnics del ministeri (quatre pel mètode de càrrega-benefici i dos pel mètode de flux monetari), molt més aclaridor que els percentatges respecte del PIB i les classificacions derivades, revela que Catalunya és el territori de l’Estat més perjudicat un cop s’han comptabilitzat els ingressos aportats pels catalans a l’Estat i un cop les arques centrals han tornat aquests diners en inversió pública (-14.807,646 milions, segons flux monetari, i -11.143,821 milions, segons càrrega-benefici). A la vista dels dos mètodes, Catalunya globalment és qui més paga a l’Estat amb xifres que Madrid, la més directa competidora per aquesta primera plaça del rànquing, compensa amb un retorn de diners molt més elevat, sense tenir en compte el benefici indirecte de l’efecte capital. Totes dues comunitats, també és cert, gairebé dupliquen en aportació el tercer classificat, el País Valencià (46.000 milions aproximats contra 22.000-24.000), cosa que també significa en qualsevol cas una balança fiscal molt negativa. Les Illes Balears, que en les classificacions elaborades amb els percentatges respecte del PIBpel mètode de flux monetari, apareixia com el territori amb més dèficit fiscal, cau a la quarta posició en xifres absolutes un cop fetes les sumes i restes de les aportacions a l’Estat i els diners tornats.
jueves, 17 de julio de 2008
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario