viernes, 6 de junio de 2008

El turisme a Pineda

El turisme ha esdevingut per a Pineda de Mar una de les fonts de riquesa més destacables. És per això, i coincidint amb la commemoració del centenari del naixement del fotògraf Joan Poch i Gimferrer, que la Fundació Tharrats ha organitzat una exposició fotogràfica amb la finalitat de recordar els inicis d’aquesta indústria a la vila amb imatges de la dècada dels anys seixanta. La mostra s’inaugurarà avui divendres a les vuit del vespre i es podrà visitar fins al 29 de juny. Els inicis del turisme a Pineda de Mar es remunten als anys seixanta, quan van començar a arribar els primers estiuejants estrangers, bàsicament alemanys i francesos.
Inicialment s’allotjaven en cases particulars i després en petits establiments que varen ser la veritable llavor de l’actual sector hoteler. Una situació que el fotògraf Joan Poch va immortalitzar amb la seva càmera i que avui s’ha convertit en un fons documental de gran valor. Coincidint amb el centenari del seu naixement, durant aquest mes de juny s’exposaran a la Sala Municipal d’Exposicions una selecció d’imatges del que també fou secretari de l’Ajuntament de Pineda de Mar del 1943 fins al 1966. Aquesta exposició romandrà oberta els dies feiners de 18.00 a 21.00 h i els dissabtes i festius de 12.00 a 14.00 i de 18.00 a 21.00 h. Els dilluns laborables tancat.

Joan Poch i Gimferrer
Joan Poch i Gimferrer (Vallirana, 1908 - Pineda de Mar, 1991) es llicencià en Administració Pública per la Generalitat de Catalunya. Fou oficial de secretaria (1924- 1937) i secretari (1937-1942) de l’Ajuntament de Vallirana i d’Olesa de Bonesvalls. En jubilar-se Carles Canals, secretari de l’Ajuntament de Pineda de Mar, el succeí en el càrrec (1943) i el va mantenir durant vint-i-quatre anys, fins a la seva jubilació, el 1966. De jove s’afeccionà a la fotografia i a Pineda de Mar, població on residí fins als seus darrers dies. Joan Poch va efectuar una tasca destacada, enregistrant imatges dels esdeveniments festius, socials i de les millores urbanístiques que, de mica en mica, van transformar aquella petita vila en una ciutat de gairebé trenta mil habitants d’avui en dia.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Era el meu avi, i n'estem molt orgullosos.