La captura de gambes a Blanes

Segons publica el Diari de Girona un estudi efectuat per diferents científics de l'Institut de Ciències del Mar i del centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert com els corrents marins són els responsables de la fluctuació de les captures de gambes en el litoral català. Durant la presentació dels resultats de l'estudi integral de la gamba en el canó de Blanes, els científics han assegurat que la desaparició de la gamba de fa tres anys -durant l'hivern de 2005- va ser deguda a una «correntada marítima» cíclica, que es repeteix cada sis anys aproximadament, que arrossega tots els exemplars d'aquesta preuada captura cap al fons del mar, a molta més profunditat de l'habitual.«Hi havia moltes teories sobre la desaparició de les gambes -que si morien, sentien terratrèmols submarins, etcètera- però la resposta final han estat aquestes fortes corrents marítimes, que es repeteixen de forma cíclica al nostre litoral», ha comentat Pere Puig, geòleg de l'Institut de Ciències del Mar. «Són corrents d'aigua freda que venen del golf de Lleó i es canalitzen a través dels canons marins de Palamós i Blanes, amb velocitat que superen el metre per segon, arrossegant tot el que troben al seu pas, gambes incloses», ha continuat Puig. Segons el científic blanenc, aquestes correntades depenen en gran mesura de la situació atmosfèrica exterior.En hivern freds i secs, l'aigua de la superfície del mar es refreda ràpidament, cosa que fa augmentar la seva densitat i el seu pes. Aquest efecte d'inversió tèrmica crea una forta corrent descendent que arrossega tot el que troba al seu pas. Això va succeir durant els anys 1999 i 2005 -dos anys amb hiverns rigorosos- que van coincidir amb la desaparició de la gamba en el litoral català. «Aquest corrent, que pot durar dos mesos, les arrossega fins a més de 2000 metres de fondària i les dispersa», ha comentat Puig. «És com si emigressin per un fort temporal i després progressivament tornen al mateix lloc», ha puntualitzat el científic de l'Institut de Ciències del Mar.El que encara no es pot dir del cert és quan tornaran a desaparèixer les gambes, «perquè es tracta d'un fenomen oceanogràfic que depèn d'un fenomen climàtic». «Creiem que el cicle és de sis anys però pot haver-hi una mena de singlot i allargar-se el cicle fins als deu o onze anys», ha reflexionat Puig en veu alta. «L'última corrent marina va ser el 2005 i podem pronosticar, sense cap certesa, que la propera manca de gambes pot ser cap a l'any 2010 o 2011», ha aventurat el científic blanenc.