Música per a la Integració a Blanes

La música és un llenguatge universal a través del qual es poden expressar les cultures més diverses. La seva capacitat per transcendir barreres culturals i lingüístiques la converteix en una eina excel·lent per establir un diàleg enriquidor entre les diferents tradicions que conviuen a la nostra societat. En un món cada cop més globalitzat però on encara perviu la diversitat, l’Obra Social ”la Caixa” impulsa el projecte DIVERSONS – Música per a la integració, una proposta integradora que fomenta, a través de la música, l'intercanvi entre les diferents cultures i tradicions establertes al nostre país. Diversons porta a escenaris populars músics que interpreten música d'arrel o d'inspiració tradicional dels seus respectius països o cultures d'origen.
L’Obra Social ”la Caixa” impulsa des del 2005 el programa DIVERSONS - Música per a la integració a tot el territori espanyol, amb l'objectiu de fomentar la integració i la convivència entre cultures –tant les nacionals com les que procedeixen d'altres països–. DIVERSONS – Música per a la integració ofereix una atractiva i valuosa plataforma d'expressió als nombrosos intèrprets i conjunts de músiques del món que, originaris dels llocs més diversos, resideixen i elaboren la seva proposta creativa al nostre país. Així, aquest cicle ofereix l’oportunitat de conèixer en directe les tradicions musicals més variades a través d’artistes que s’han desplaçat de les seves cultures originàries a casa nostra.
En aquesta ocasió, i amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Obra Social ”la Caixa” porta a Blanes dos concerts del cicle Diversons els dies 2 i 8 d’agost, a càrrec dels grups Kilema (música de Madagascar) i Asíkides (música grega). Els concerts tindran lloc a la Plaça de l’Església a les 22h.

Kilema
Resident a Andalusia, el cantant malgaix Kilema s’ha convertit en un dels artistes de referència de la seva terra natal. Va iniciar la seva carrera professional en el trio del conegut Justin Vali, amb el qual va viatjar pel Japó, Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units, oferint les tradicions i la cultura de la gran illa africana de l’oceà Índic. L’any 1999 va publicar el seu primer àlbum com a solista, titulat Ka Malisa, en el qual des de les seves arrels malgaixes s’obria a les influències de músiques de tot el món. Des d’aleshores ha continuat la tasca d’investigació i difusió de les músiques tradicionals de la seva terra, ja sigui amb nous treballs discogràfics o amb la participació en nombrosos festivals, en els quals sempre deixa un record molt especial, tant per la seva personalitat alegre i oberta com per la sorpresa que generen entre el públic uns instruments tan impactants com el marovany o el kabosy.

Asíkides
Sota el nom que rebien els músics que, durant l’imperi otomà, viatjaven per Grècia oferint les seves cançons, quatre grecs, una xipriota, un italià i un brasiler han creat aquest projecte que intenta recrear un viatge musical pels diferents estils desenvolupats en terres gregues amb el pas del temps. Per tant, el repertori d’aquesta formació es nodreix d’elements europeus, àrabs, balcànics i turcs, en un mestissatge espontani i natural, ple de sentit i sensibilitat. Els sis integrants del grup tenen uns bagatges personals i professionals que garanteixen la qualitat de les actuacions. A més dels estudis en alguns dels millors conservatoris de la Mediterrània, han treballat amb artistes de prestigi internacional com Omar Faruk, Yurdal Tokcan, Ara Dinkjian, Miquel Gil o Ross Daly. I, als qui caureu rendits davant de la seva música, dir-vos que el mot ‘asíkides’ ve de la paraula turca ‘asik’, que significa “enamorat”. Tot lliga.

Tala indiscriminada d’arbres al Sot de Cal Capità

L’Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda mostra el seu total rebuig i indignació per la tala indiscriminada d’arbres al Sot de Cal Capità, fins a Cal Ros, ja en terme de Tordera. Es tracta d’un espai al curs alt de la Riera, de gran importància amb un bosc de ribera conservat i protegit per la llei.
És evident que no s’ha seguit els procediments legals dins del Parc Natural, i a més, es tracta d’un espai molt freqüentat pels veïns de Pineda.
Just aquesta zona, i dins del marc del Projecte Rius, va ser apadrinat, fa alguns anys, per la nostra entitat. El Cau pinedenc va netejar l’espai de brossa, adaptà un corriol d’accés i hi van instal.lar plafons explicatius a més d’un pont de fusta pels als vianants per travessar la Riera. Aquest pont també ha estat destruït pels operaris que han tallat els arbres.
L’Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda considera que ha estat un atac al medi natural sense cap raó i fet de males maneres.
I també volem remarcar la sensació que ha generat en els infants i joves del Cau pinedenc que durant anys han fet tasques de neteja, inspecció de les aigües, flora i fauna, i millora de l’espai, després de veure’n la destrucció. Els rètols informatius i el pont de fusta de Cal Ros també han estat destruïts.
Si des de l’escoltisme volem deixar el món una mica millor de com l’hem trobat, quina sensanció et queda després d’això?!
Pàgina web del Cau: http://www.pinedatecau.cat/

BAN Municipal a Pineda

L’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha dictat un BAN en què prohibeix la manipulació, transport i emmagatzematge no autoritzat de ferralla.
Davant la proliferació de persones que es dediquen de manera incontrolada a la recollida de ferralla i amb la finalitat de garantir una millor convivència, seguretat i salubritat en l’ús de la via pública, l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, ha dictat un ban per prohibir la manipulació, transport i emmagatzematge no autoritzat de ferralla.
La prohibició, que es fa ressò de les queixes dels veïns del municipi, prohibeix expressament la manipulació de contenidors, el transport i l’acumulació de residus (deixalles, ferralla i objectes de rebuig en general) i ordena el control policial d’aquestes pràctiques.

PROHIBICIÓ DE RECOLLIDA, TRANSPORT I EMMAGATZEMATGE DE FERRALLA A LA VIA PÚBLICA

Un dels elements fonamentals per a la qualitat de vida en un municipi és l’ús cívic de la via pública, entesa com a espai per a la convivència de les persones i per a la mobilitat lliure i segura de vehicles i vianants. Amb aquest esperit s’han dictat les normes d’àmbit estatal i local que regulen el trànsit de persones, vehicles i béns, i on s’estableix que el transport d’objectes s’ha de realitzar amb vehicles homologats i/o amb les degudes condicions de seguretat i salubritat. La Llei 339/1990, de 2 de març, sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial, assenyala a l’article 9 que els usuaris de la via pública estan obligats a comportar-se de forma que no entorpeixin indegudament la circulació, ni ocasionin perill, perjudicis o molèsties
innecessàries a les persones, o danys als béns.
En aquest sentit, s’entén que el transport o trasllat de residus i deixalles pot resultar una activitat molesta o insalubre, que s’ha de desenvolupar amb les degudes autoritzacions i condicions.
L’article 7 de la mateixa llei atribueix als municipis les competències d’ordenació i control del trànsit a les vies urbanes de la seva titularitat, així com la vigilància per mitjà dels seus agents, la denúncia de les infraccions que es cometin en aquestes vies i la sanció de les mateixes
quan no estigui expressament atribuïda a una altra administració.
D’altra banda, i en relació a la manipulació i transport de residus, l’ordenança municipal reguladora de la recollida, transport i tractament de residus sòlids urbans, assenyala expressament el següent:
1. Una vegada dipositats en els contenidors autoritzats, els residus i rebutjos adquireixen el caràcter de propietat municipal (art. 22.1)
2. Ningú es pot dedicar a la recollida o aprofitament dels rebuigs de qualsevol tipus de residu sòlid urbà sense prèvia autorització municipal
(art. 22.2)
3. Es prohibeix la tria dels objectes i residus dipositats als contenidors específics per a trastos (art. 20.2)
4. No es permet el transvasament o manipulació d’escombraries fora dels espais específics habilitats pels serveis municipals (art. 12)
Finalment, s’ha d’assenyalar que són constants les queixes manifestades per ciutadans/es del municipi amb motiu de les molèsties ocasionades per la manipulació i transport indegut de residus per part de persones que realitzen activitats no autoritzades de reaprofitament de residus i similars.
Per tot això, i amb la finalitat de garantir una millor convivència, seguretat i salubritat en l’ús de la via pública, s’emet el següent BAN:
1. Resta totalment prohibida la manipulació sense autorització dels contenidors públics de residus amb la finalitat d’extreure’n objectes.
2. Resta totalment prohibit el transport i emmagatzematge no autoritzat a la via pública d’acumulacions de residus (deixalles, ferralla i objectes de rebuig en general).
3. L’incompliment d’aquestes prohibicions serà objecte de sanció d’acord amb les ordenances
municipals.
4. Els agents de la Policia Local aixecaran acta per identificar, notificar, denunciar i decomissar els objectes a les persones que observin manipulant, traslladant o emmagatzemant residus sense
autorització.

Comença el Shakespeare...

Avui a Can Ratés, acte d'inauguració amb l'obra:
"Homes de Shakespeare" de la Companyia Dei Furbi

http://festivalshakespeare.com/

Toros ensogados

De repente, un ritual anacrónico. Centenares de jóvenes corren por una de las calles, gritando cual marabunta tribal, aplaudiendo, vitoreando, asustando ¿Qué es lo que se caza? En medio del gentío, un toro bravo. Negro, poderoso, repleto de miedo. Cae un sol de justicia. Y el animal está agarrado por dos cuerdas a la cornamenta.
Son las maromas, de las que tiran los mozos para conducirlo por todo el pueblo. Hablamos de kilómetros. Inmovilizándolo a su voluntad. Su cuerpo esbelto impacta contra una señal de tráfico y la tumba. Prohibido aparcar. O contra un árbol. Persigue confuso a la gente por una gasolinera. Una mujer mayor se la juega y lo torea mientras el marido, histérico, intenta detenerla. El toro es lanzado después a la acequia. Golpeando su morro contra el quitamiedos metálico. Intenta defenderse y otra vez lo frenan las cuerdas. Y todo durante más de una hora (el reglamento no permite más de 20 minutos). Así fue el toro ensogado (capllaçat) que presenció Público el pasado jueves en Sant Jaume d’Enveja (Tarragona).
Las Tierras del Ebro son el último bastión taurino de Catalunya. Es la soga y la embolada. Es el fuego y el pilón. Es la vaquilla que corre y el orgullo de unos mozos que se aferran a su tradición como a la madre, al padre y a la tierra. Durante todo el verano, los pueblos, con sus plazas de toros improvisadas, creadas con camionetas y material de construcción, recrean centenares de rituales que los convierten “en uno de los puntos negros de España”, según la Asociación Nacional para la Protección y el Bienestar de los Animales.
Los defensores de la tradición alegan que nadie quiere más al toro que ellos, es su pasión. Tanto que algunos advierten: “Estamos dispuestos a ir a la guerra si nos los quitan”, explica Paco Soneca, ganadero de 24 años. Si alguien no conoce las Tierras del Ebro, la amenaza puede sonar a farol. Pero estamos hablando de algo profundo. Un submundo fluvial y atávico. Los animales son parte de un espectáculo “muy exigente”. Tienen que cumplir cual soldados. La programación es amplísima. Pueblo tras pueblo. Y los garantes de la tradición son, curiosamente, los más jóvenes, los buscadores de la adrenalina y de la identidad primaria.

Denuncias archivadas
Dora Casado, portavoz de PACMA (Partido Antitaurino contra el Maltrato Animal), explica que esta entidad ha interpuesto más de 60 denuncias, pero han sido archivadas. “Y en el Colegio de Veterinarios de Tarragona afirman que en 2007 sólo se registró un 2% de irregularidades. Se llevan su dinero de estos espectáculos”, agrega. “Denunciamos desde descargas eléctricas hasta la muerte de animales por colapso, el sufrimiento del ensogado y el embolado”, añade.
Enrique Morales, jefe de cuadrilla de los Emboladores de Amposta, disiente. “Falta comunicación. Puedo garantizar que no se maltrata a ningún animal. Al toro nadie le puede obligar a que corra. La gente a la que le gusta esta afición lo respeta. Que vengan y lo vean”.
El toro de Sant Jaume ha parado. Un caballo blanco lo mira desde detrás de una reja. ¿Qué habrás hecho, hermano?, podría decir si supiera razonar. Pero esta historia no trata de la razón. Reparten sangría y refrescos para combatir el calor. El toro sigue ensogado. Mirada perdida. Aún le quedan calles abajo.

http://www.publico.es/espana/137657/toro/ensogado

La MAT rep 6.125 al·legacions

El tram de la línia de 400 kV entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) i el ramal de Riudarenes (la Selva) han rebut un total de 6.125 al·legacions, segons dades facilitades per la Direcció General d'Energia i Mines.D'aquestes al·legacions, un 47 per cent corresponen a l'entesa de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia, i el 53 per cent restant fan referència al ramal de l'alta tensió que arriba fins a Riudarenes.Destaca també el fet que, de totes les al·legacions que s'han presentat a l'administració relacionades amb el projecte elèctric, 128 s'han emès per part d'ajuntaments, Consells comarcals o propietaris afectats.Les 5.997 restants, són adhesions massives promogudes per les diferents entitats i plataformes contràries al pas de la línia de molt alta tensió.Temps fins al 15 de setembreLa companyia Red Eléctrica Espanyola té ara fins al proper quinze de setembre per respondre les al·legacions.D'altra banda, des de la Direcció General d'Energia i Mines s'ha aprofitat el període de presentació d'al·legacions -que s'ha tancat aquest divendres- per mantenir ?reunions amb els alcaldes que estan afectats per aquest tram de l'alta tensió.El conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, ha mantingut trobades amb els diferents alcaldes dels municipis afectats per la infraestructura i ha copsat les diferents inquietuds del territori.A partir d'aquí, la Direcció General d'Energia i Mines redactarà un informe que es trametrà al Ministeri d'Indústria, on el Govern proposarà millores al traçat de la línia de la MAT. http://www.diaridegirona.cat

Projecte Ciutats Amigues

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el president de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya, Jordi Juanet, van rebre el passat dia 23 de juliol al Palau Marc, als representants dels onze municipis que s’han adherit al projecte en la seva primera fase. L’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, i el regidor de Cultura, Francesc Millán, han recollit de mans del conseller la bandera que acredita la población com a membre del circuit.
El projecte Ciutats Amigues, al qual els municipis s’hi sumen a petició pròpia, pretén crear un circuit estable de circ a Catalunya, atreure nous públics de totes les edats i promoure el circ en totes les seves vessants: educació, recerca, creació, producció, difusió i exhibició. El projecte Ciutats Amigues s’emmarxa en el Pla integral del circ a Catalunya i en aquests moments, a més de Pineda de Mar, compta amb els següents municipis adherits: Figueres, La Bisbal d’Empordà, Lleida, Mataró, Reus, Sabadell, Sant Cugat, Tarragona, Tortosa i Vilanova i la Geltrú. Aquestes ciutats assumeixen el compromís de desenvolupar, durrant un període mínim de quatre anys, una programació continuada d’activitats i espectacles de circ. Així mateix, es comprometen
a incloure els espectacles de circ dins les programacions estables d’activitats culturals en igualtat de condicions que la resta d’arts escèniques i a organitzar activitats que promoguin la creació de nous públics.
Les ciutats amigues del circ també es comprometen a garantir que dins la programació anual de circ hi actuïn un mínim d’artistes/companyies catalanes, exceptuant els festivals de caràcter internacional. Es recomana que aquestes companyies representin un mínim del 50% del pressupost en caixets de circ. En aquest sentit, també prestaran una atenció especial a aquells espectacles creats en residències de circ que tenen el suport del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per a la creació circense.

PINEDA DE MAR
2 de juliol- 30 d’agost, Rialles d’estiu.
Més informació a: http://www.pinedademar.org/agenda/detallmes.asp?id=2849
12 juliol, The Bed, Adrian Schwarzstein
19 juliol, La paradeta, La Bleda
26 juliol, Circant la Mar Brava, Desastrosus Cirkus
9 agost, L’home sobre rodes, Karoli
16 agost, Barrabum, Xumet i Xinxeta
23 agost, El museu al carrer, Claret Clown
Destaca la implantació de la vela del Circ Petit. La jove companyia italo-catalana està portant a terme una tasca formativa de cursos intensius o tallers anuals per a petits i grans. Comença a oferir programació d’altres companyies un cop per trimestre i a difondre l’art del circ d’una manera regular i personalitzada.

Més informació a: http://www.elcircpetit.com/