Precaució Meduses!!!

La presència de meduses prop de la costa va obligar a hissar la bandera groga de precaució a 24 platges del litoral català de les quals 11 eren a la demarcació de Girona. Els municipis més afectats van ser els de la comarca del Baix Empordà.Les platges afectades per la presència d'aquest molest animal van ser: la Rovira, Cavall Bernat, platja Gran, Riuet i sa Conca de Castell-Platja d'Aro; La Farella de Llançà; Castell i Platja Gran de Palamós i Canyet, Sant Feliu i Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols.Pel que fa a la resta del país les platges afectades van ser les dels municipis d'Alella, Mataró, Montgat i Pineda de Mar al Maresme i la de Vila-seca al Tarragonès.
Les picades de Blanes
Per altra banda, ahir es van fer públiques les dades dels banyistes atesos per la Creu Roja de Blanes a causa de picades de meduses. Els socorristes de La creu Roja blanenca han atès des de principis d'estiu uns 500 afectats per la picada d'aquest animal a les platges de Sant Francesc, Blanes Centre i s'abanell. El servei de socorrisme de la Creu Roja blanenca col·labora enguany aportant dades de les picades i la presència de meduses a la costa a l'Institut de Ciències del Mar. Aquests dades permetran fer estudis sobre els moviments d'aquest animal per la costa.En aquest sentit, l'Institut de Ciències del Mar ha explicat que la incidència de les meduses enguany és molt menor que la d'altres anys. Fonts de l'institut han explicat que això es deu al fet que les pluges de primavera i principis d'estiu han aportat una important quantitat d'aigua dolça a les zones de mar més properes a la costa i que això fa que les meduses es mantinguin allunyades unes quantes milles de la primera línia de mar.

La MAT rep 6.125 al·legacions

El tram de la línia de 400 kV entre Bescanó (Gironès) i Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) i el ramal de Riudarenes (la Selva) han rebut un total de 6.125 al·legacions, segons dades facilitades per la Direcció General d'Energia i Mines.D'aquestes al·legacions, un 47 per cent corresponen a l'entesa de la línia entre Bescanó i Santa Llogaia, i el 53 per cent restant fan referència al ramal de l'alta tensió que arriba fins a Riudarenes.Destaca també el fet que, de totes les al·legacions que s'han presentat a l'administració relacionades amb el projecte elèctric, 128 s'han emès per part d'ajuntaments, Consells comarcals o propietaris afectats.Les 5.997 restants, són adhesions massives promogudes per les diferents entitats i plataformes contràries al pas de la línia de molt alta tensió.Temps fins al 15 de setembreLa companyia Red Eléctrica Espanyola té ara fins al proper quinze de setembre per respondre les al·legacions.D'altra banda, des de la Direcció General d'Energia i Mines s'ha aprofitat el període de presentació d'al·legacions -que s'ha tancat aquest divendres- per mantenir ?reunions amb els alcaldes que estan afectats per aquest tram de l'alta tensió.El conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Antoni Castells, ha mantingut trobades amb els diferents alcaldes dels municipis afectats per la infraestructura i ha copsat les diferents inquietuds del territori.A partir d'aquí, la Direcció General d'Energia i Mines redactarà un informe que es trametrà al Ministeri d'Indústria, on el Govern proposarà millores al traçat de la línia de la MAT. http://www.diaridegirona.cat

Festival de La Veu (a)phònica

La cinquena edició del festival de veu (a)phònica de Banyoles, es va clausurar ahir amb l'actuació a l'escenari de la Muralla del músic valencià Pep Gimeno "Botifarra", que va oferir un recital basat en cançons tradicionals. Prèviament la plaça Major es va omplir per assistir a l'espectacle De cançons i de corrandes, a base de cants improvisats i amb les veus populars de l'Empordà, de la mà d'Els tres. Enguany el festival de veu ha reunit un nombrós públic que va assolir el seu punt àlgid amb les actuacions de divendres a la nit. La de Nouvelle Vague va aplegar un miler de persones al Mirador Joan de Palau, en el seu primer concert a les comarques gironines. Les veus de Mélanie Pain i Nadeah Miranda van protagonitzar una actuació plena de força i sensualitat, amb versions dels anys setanta i vuitanta en clau de bossanova, sons jamaicans, swing o jazz. Dues hores més tard, un miler i mig de persones omplien La Muralla per escoltar Love of Lesbian, en un concert on van demostrar per quin motiu són una de les bandes actualment més aclamades del panorama independent de l'Estat. El festival ha apostat enguany per una edició variada que ha dosificat els concerts en cinc dies, i al mateix temps ha augmentat notablement la seva oferta d'activitats paral·leles dirigides a un públic molt ampli i que han obtingut bona resposta.

La captura de gambes a Blanes

Segons publica el Diari de Girona un estudi efectuat per diferents científics de l'Institut de Ciències del Mar i del centre d'Estudis Avançats de Blanes ha descobert com els corrents marins són els responsables de la fluctuació de les captures de gambes en el litoral català. Durant la presentació dels resultats de l'estudi integral de la gamba en el canó de Blanes, els científics han assegurat que la desaparició de la gamba de fa tres anys -durant l'hivern de 2005- va ser deguda a una «correntada marítima» cíclica, que es repeteix cada sis anys aproximadament, que arrossega tots els exemplars d'aquesta preuada captura cap al fons del mar, a molta més profunditat de l'habitual.«Hi havia moltes teories sobre la desaparició de les gambes -que si morien, sentien terratrèmols submarins, etcètera- però la resposta final han estat aquestes fortes corrents marítimes, que es repeteixen de forma cíclica al nostre litoral», ha comentat Pere Puig, geòleg de l'Institut de Ciències del Mar. «Són corrents d'aigua freda que venen del golf de Lleó i es canalitzen a través dels canons marins de Palamós i Blanes, amb velocitat que superen el metre per segon, arrossegant tot el que troben al seu pas, gambes incloses», ha continuat Puig. Segons el científic blanenc, aquestes correntades depenen en gran mesura de la situació atmosfèrica exterior.En hivern freds i secs, l'aigua de la superfície del mar es refreda ràpidament, cosa que fa augmentar la seva densitat i el seu pes. Aquest efecte d'inversió tèrmica crea una forta corrent descendent que arrossega tot el que troba al seu pas. Això va succeir durant els anys 1999 i 2005 -dos anys amb hiverns rigorosos- que van coincidir amb la desaparició de la gamba en el litoral català. «Aquest corrent, que pot durar dos mesos, les arrossega fins a més de 2000 metres de fondària i les dispersa», ha comentat Puig. «És com si emigressin per un fort temporal i després progressivament tornen al mateix lloc», ha puntualitzat el científic de l'Institut de Ciències del Mar.El que encara no es pot dir del cert és quan tornaran a desaparèixer les gambes, «perquè es tracta d'un fenomen oceanogràfic que depèn d'un fenomen climàtic». «Creiem que el cicle és de sis anys però pot haver-hi una mena de singlot i allargar-se el cicle fins als deu o onze anys», ha reflexionat Puig en veu alta. «L'última corrent marina va ser el 2005 i podem pronosticar, sense cap certesa, que la propera manca de gambes pot ser cap a l'any 2010 o 2011», ha aventurat el científic blanenc.

Denuncian dos camps de golf

Els inspectors de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han aixecat prop de 50 actes d'inspecció a Girona des que es va aprovar el decret de sequera ara ja fa dos mesos। Entre els denunciats hi ha dos camps de golf per haver utilitzat l'aigua potable de la xarxa per regar la gespa verda dels terrenys। A partir d'aquí s'avaluarà si realment s'ha comès una infracció i, en tal cas, si cal obrir un expedient sancionador. Les competències per aixecar aquesta mena d'actes, però, és compartida amb els ajuntaments. La Generalitat, a través de l'ACA, ha aixecat actes a centrals o minicentrals elèctriques, per un suposat mal ús dels pous o per utilitzar aigua de la xarxa per regar camps de golf. Des de les competències municipals, es vigila que per exemple que no es netegin els cotxes, no s'omplin piscines o que no es reguin els jardins. En aquest sentit, el director de la Consellereia de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, va explicar ahir, a Ràdio Girona, que en alguns casos la Generalitat no té competències per actuar i que per això tramitarà les denúncies als ajuntaments perquè avaluïn si han de sancionar o no els ?infractors. Santos és partidari de posar multes exemplars però en molts casos reconeix que serà difícil demostrar aquestes infraccions. "S'ha de poder demostrar quin és l'origen d'aquella aigua. Si és una aigua d'abastament, nosaltres donem per suposat que cal fer l'anàlisi química per poder-ho provar. I després de provar-ho tirar endavant un expedient sancionador". I, en funcio de l'expedient, va afegir, "s'haurà de mirar quines circumstàncies hi ha en cada cas. És a dir, mirar si és una empresa o una persona, si és la primera vegada o si es feia negoci". D'altra banda, Santos va considerar que tant els ajuntaments com els ciutadans han demostrat "un alt sentit de conscienciació i implicació" respecte al problema de la sequera. http://www.diaridegirona.cat/